Influències del POP ART en la publicitat

Encara que alguns autors afirmen que la arquitectura Pop mai va existir, i d’altres diuen que si en volem veure algun exemple haurem d’esperar almenys 15 anys per poder contemplar-lo, és un fet que durant la dècada dels anys 60 va existir una tendència arquitectònica molt vinculada al moviment del Pop Art.

Essent aquesta una tendència tan minoritària, no és d’estranyar que els primers exemples que en trobem a la història de l’arquitectura es situïn al Regne Unit i als Estats Units, donat que aquests dos països foren els que van veure néixer el nou moviment artístic del Pop Art.

Pel que fa Anglaterra, destaquen el grup d’arquitectes britànics Archigram, fortament influenciats pel món del còmic i de la publicitat. Els seus components, Peter Cook, Warren Chalk, Ron Herron, Dennis Crompton, Michael Webb i David Greene, van aconseguir sorprendre al panorama arquitectònic mundial de l’època. Junts crearen la revista Archigram, i organitzaren diferents exposicions al Institute of Contemporary Arts de Londres, per donar a conèixer les seves idees. Formats a l’Architectural Association de Londres i influenciats per l’estètica pop, realitzaren propostes plenes de fantasia que feien al·lusió directament, de la mateixa manera que el moviment del Pop Art, al consumisme. Entre els seus diferents projectes podem destacar Plug in city (1964), el qual consistia en unes membranes inflables, destinades a protegir de la pluja una gran part de Londres. Un altre dels seus originals projectes fou la Ciutat Mòbil, la qual es basava en la disposició dels edificis d’oficines de la City sobre llanxes pneumàtiques, per poder traslladar-los de lloc en cas de necessitat, o els edificis amb potes de la Walking City. Encara que cal posar de manifest que la majoria de projectes de Archigram resultaren inviables, tot i que utilitzaven la més alta tecnologia. A continuació presentem un vídeo en el qual s'expliquen els principals trets característics d'aquest grup d'arquitectes.




































D’altra banda, als Estats Units, arquitectes com Scott Brown o Robert Venturi s’inspiraren en anuncis publicitaris, revistes populars i cartells lluminosos per crear la seva arquitectura pop, creant un prototip arquitectònic inspirat en l’ambient nocturn de Las Vegas. La Guild House, un edifici de vivendes per a gent gran, destaca per la composició de la seva façana principal. El ròtol passa a ser un element amb un notable valor arquitectònic. A més, la construcció es remata amb un element banal i convencional, una antena de televisió pintada de daurat, representant el principal element d’esbarjo de la tercera edat, la televisió.















L’arquitectura pop, doncs, es centrà en realitzar construccions modestes, sense cap tipus de plantejaments polítics i destinades al consum popular. Els arquitectes que la defenien pretenien cobrir amb les seves obres arquitectòniques grans espais aprofitant les noves tecnologies i aconseguint que aquestes poguessin ser transportables o mòbils amb la finalitat que l’individu les pogués situar i orientar com desitgés. Des d'arquitectures proposades per ser fabricades en sèrie i transportades allà on es volgués, es poden trobar propostes, com les de Reyner Banham o John McHale, amb pretensions de fer construccions d’usar i llençar, com projectes de plàstic, promovent la conducta consumista.



















L’arquitectura pop s’impregnava de les noves costums i, de la mateixa manera que la resta d’arts que es van veure influenciades per aquests moviment, es van dirigir a expressar els canvis culturals, capitalistes i consumistes dels anys 60 i 70, elaborant construccions modestes, enfocades a “lo ordinari”, convertint-les en sensibles al gust comú i allunyant-les del refinament de les elits que tan bé entenien l’art pertanyent als antics moviments artístics excessivament intel·lectuals contra els que es rebel·lava el Pop Art.



BIBLIOGRAFIA

• CAPITEL, Anton. Lecciones de arquitectura moderna. Buenos Aires: Nobuko, 2008. 200 p.
  
• COLOMINA, Beatriz, Doble exposición: Arquitectura a través del arte. Madrid: Akal, 2006. 208 p.
  
• SCOTT, Denisse. Aprendiendo del Pop. Barcelona: Gustavo Gili, 2007. 32 p.
• VV.AA. Arquitectura Pop. Madrid: Thomson Paraninfo, 1999. 160.