Influències del POP ART en la publicitat

El mobiliari pop, així com la resta d’aplicacions del moviment, va néixer en contraposició de l’intel·lectualisme excessiu de l’expressionisme abstracte, creant noves obres centrades en els mites del consumisme. El Pop Art es convertí, doncs, en el referent d’innumerables elements decoratius que buscaven valer-se d’elements fàcilment reconeguts per a les masses.

Com a conseqüència de la procedència iconogràfica del Pop Art, que venia de la televisió, la fotografia, els còmics, el cinema i la publicitat, les obres resultants d’aquest moviment sempre representaven un fort impacte visual. Els dissenys es caracteritzaven per les seves formes orgàniques i geomètriques, on especialment dominava “lo figuratiu”, que plasmava la realitat, d’una manera creativa i cridanera que feina possible tenir la sensació d’entrar en un còmic.

D’altra banda, un element característic del moviment, en general, i de l’aplicació d’aquest a l’interiorisme, en particular, foren els colors intensos, cridaners i brillants. Sota la premissa d’utilitzar colors purs i plans, els nous objectes de decoració sorgien amb totalitats exuberants que no deixaven indiferent a l’espectador. Un altre dels aspectes que va fer destacar el mobiliari pop fou la utilització de nous materials i tecnologies, que evocaven al consumisme i a la producció en sèrie i apropaven l’interiorisme a la febre industrial. El plàstic es convertí en un material essencial que s’utilitzava en totes les seves formes, des de l’acrílic, fins la resina, l’ABS o, fins i tot, l’inflable.

Sorgiren, doncs, noves tècniques, com la del poliuretà expandit d’alta intensitat, amb el que injectaven un motllo i posteriorment li donaven formes, creant mobles resistents i lleugers. Així mateix, seguint sempre les noves tendències industrials, un altre material que també s’utilitzà amb freqüència fou l’alumini fos, que feia poc que s’havia descobert la manera de produir-lo i que, per tant, estava a l’ordre del dia, fent honor a la realitat quotidiana i al consumisme denunciat. El mobles de disseny, com cadires, butaques, banys, cuines, etc. es rendiren al plàstic i a la fibra de vidre, aconseguint una decoració moderna i atractiva, que aproximava el mobiliari a l’art.

Així doncs, trobem algunes creacions de l’època que s’han convertit en inoblidables gràcies a la seva proximitat i creativitat, com ara el sofà Marshmallow de George Nelson del 1956, format per un seguit de discos encoixinats amb escuma i folrats de pell colorada. Aquest sofà és considerat un dels primers mobles Pop Art de la història, que s’allunyà de lo convencional d’una manera impressionant i sorprenent.


















Trobem també altres exemples, com la “Panton Chair”, de Verner Panton, feta al 1958, que continua essent un objecte de culte o la Garden Egg Chair, de Peter Ghyczy, feta al 1968; així com els mobles de Eero Aarnio, com ara la Ball Chair, de 1962, o la Bubble Chair, de 1968, i el llum de lava, que fou dissenyat per primera vegada a inicis dels anys 60 per Edward Craven Walker, que l’anomenà Astrolight.

















És un fet que el mobiliari pop, com tot el moviment en sí, va marcar un abans i un després al disseny d’interiors, convertint els objectes decoratius i el mobiliari en autèntiques obres d’art, peces de colecció, que avui dia són admirades i reproduïdes, gràcies al seu estil colorista i desenfadat, que sempre evocava al glamour, amb la seva originalitat, única i alegre, a l’hora que funcional.

D'altra banda, cal comentar que, actualment trobem molts artistes que segueixen atorgant a les seves obres trets característics d'aquest moviment, originat dècades enrere, entre els quals destaquem els estudi de disseny Bombus o Valentina, o la colecció de cadires de Paul McEvoy. Seguidament, presentem un vídeo en el qual podem veure diferents exemples d'aplicacions de mobiliari i interiorisme Pop.

































BIBLIOGRAFIA

• FOSTER, Hal. Pop. London: Phaidon Press, 2005. 304 p.
• OSTERWOLD, Tilman. Pop Art. Köln: Taschen Benedikt, 2003. 240 p.
  
• VV.AA. Pops a Porter. Barcelona: Promopress, 2008. 120 p.