Influències del POP ART en la publicitat

Andrew Warhola, o el que és el mateix, Andy Warhol es convertí en un dels màxims representants del Pop Art a través de la seva concepció de l’art i de la seva manera d’entendre el canvi social i cultural que s’estava vivint durant els anys del triomf del capitalisme.

Biografia
Andy Warhol va néixer el 6 d’agost de 1928 a Forest City, Pennsylvania, encara que posteriorment es traslladà a Pittsburg, ciutat on va créixer. Durant la seva infància, el que posteriorment seria considerat un dels autors més importants del segle XX, va patir una malaltia que li afectava el sistema nerviós que l’obligà a romandre a casa durant llarg períodes de temps. Les estances a l’hospital i a casa van fer que Warhol invertís el seu temps en dibuixar i col·leccionar fotografies dels grans artistes de cinema del moment. Segons el mateix Warhol, aquesta etapa de la seva vida va marcar la seva personalitat i les seves habilitats, així com va provocar que el jove es convertís en un hipocondríac.

L’any 1945 es graduà a Pittsburg i començà a estudiar al Carnegie Institute of Technology, on es graduà al Juny de 1949. Un cop va tenir acabats els seus estudis, es traslladà a Nova York, ciutat on va conèixer a Tina Fredericks, editora de la revista Glamour, mitjà on va tenir els seus primers treballs com a dissenyador. També va treballar per a altres revistes com Vogue o Harper’s Bazzar i es va encarregar del disseny d’algunes cobertes de llibres i targetes de felicitació.

L’any 1952 va fer la seva primera exposició individual a la Hugo Gallery de Nova York, on mostrava els dibuixos que il·lustraven les històries de Truman Capote. Durant els anys següents va treballar per la companyia de teatre Lower East Side fent els decorats i va publicar diversos llibres. Al 1956 va participar a la seva primera exposició en grup, Recent Drawings USA, al Museum of Modern Art de Nova York. Aviat va consagrar-se com un artista reconegut, rebent el premi al mèrit distintiu de la 35ª edició de l’Annual Art Directors Club per la campanya publicitària feta per les sabates I.Miller, guardó que tornà a rebre l’any següent.

















A principis dels anys 60, Warhol començà a fer els seus primers quadres, centrats en tires còmiques de Dick Tracy, Popeye, Superman, i d'ampolles de Coca-Cola. Al 1961, utilitzant la tira de còmic de Dick Tracy, va dissenyar un aparador per Lord & Taylor, moment en que va començar a destacar davant les principals galeries d'art de tot el país. L’any 1962, Warhol va fer pintures de bitllets de dòlar i de llaunes de sopa Campbell, i el seu treball va ser inclòs a una important exposició de Pop Art, The New Realists, a la Sidney Janis Gallery de Nova York.

















Posteriorment, l’any 1963 va fundar el seu estudi, The Factory, i l’any 1964, va realitzar la seva primera exposició individual a Europa, a la Galerie Ileana Sonnebend a París, on va presentar la sèrie Flowers. Després de rebre varis premis i de realitzar diverses exposicions, va començar la seva sèrie d'autoretrat. Al 1965, Warhol va tornar als seus orígens per realitzar la seva primera exposició a museu a l’Institut of Contempary Art, a la Universitat de Pennsylvania, on anuncià la seva retirada de la pintura, etapa que durà fins al 1972. Durant aquests anys de retirada va conèixer a The Velvet Underground i a Nico, artistes del món de la música que van exercir fortes influències sobre ell; i es va començà també a dedicar-se al cinema.






















Warhol aviat començà a exposar les seves pel·lícules i a exhibir els seus autoretrats, que arribaren a l’Expo 67 a Montreal. L’any 1968, després d’haver-se convertit en un conferenciant reclamat, va dur a terme la seva primera exposició a museu a Europa, al Moderna Musset d’Estocolm. Però, després d’una època de prosperitat, el 3 de Juny d’aquell mateix any, Warhol va ser atacat per Valerie Solanis, que li propicià varis trets. Per sort, l’artista sobrevisqué a l’intent d’assassinat, encara que aquest fet no només el va fer passar dos mesos a l’hospital recuperant-se de les ferides, sinó que a més li va ocasionar greus problemes emocionals que mai va arribar a superar.

Durant les següents dècades, dels 70 i 80, Warhol es convertí en una icona dels mitjans de comunicació i utilitzà la seva influència per ajudar a joves artistes que començaven en el món de l’art i el disseny. Havent fundat ja la revista Interview l’any 1969, reprengué la pintura centrant-se sobretot en els retrats de les celebritats. El 22 de Febrer de 1987, a l’edat de 58 anys, Andy Warhol va morir a causa de les complicacions d’una cirurgia de vesícula biliar, deixant enrere un artista que va marcar un abans i un després a l’historia de l’art.


Estil propi
El mètode de treball de Warhol es va centrar en la reacció i l’acció permanent, en els límits entre la producció, el producte i la reproducció, entre imatge, còpia i objecte, que quedaven representats de maneres difoses, convertint-se el mitjà en el contingut del propi missatge.
La idea artística de Warhol no fou només convertir l’art en quelcom trivial i vulgar, sinó que també pretenia trivialitzar i vulgaritzar el mateix art; i, conseqüentment, produir l’art com un producte de masses.

Com molts dels artistes del Pop Art, Warhol també va tenir una procedència de la “basura”, com col·loquialment es coneixen aquells artistes que deixen enrere la seva casa, la zona de la ciutat en què vivien, sota el denominador comú de la pobresa, i en surten per poder mostrar la realitat de la societat mitjançant l’art. És per això que en els seus primers anys com a artista i després de la mort del seu pare quan Warhol era encara jove, va pintar alguns quadres de temàtica social i política. Aquesta “basura” o “brutícia” que Warhol portava amb sí es convertí en un element essencial per a comprendre les seves obres, que mostraven la realitat i les imperfeccions la societat i la cultura d’aquells temps.

El món criminal, els assassinats i la mort de l’individu sota el denominador comú de la tragèdia humana plasmada en personatges polítics i estrelles de Hollywood van anar adquirint cada vegada més importància a l’obra de Warhol. En són un exemple els quadres de Marilyn Monroe o J. F. Kennedy. Amb ells, Warhol evidenciava com la tragèdia, tractada pels mitjans de comunicació sensacionalistes, podia convertir a qualsevol persona en “famosa durant 15 minuts una vegada a la vida” però també fer que fos oblidada immediatament.





















Warhol era capaç tant de mostrar ideals estereotipats del progrés com imatges catastròfiques de la societat de masses tot justificant que no es tractava d’una mera contradicció, sinó simplement d’una dependència inevitable, recíproca i lliure de qualsevol interpretació. De fet, a Warhol li agradava compensar el pessimisme social amb l’escenificació luxosa de la seva persona; una mostra d’això, es troba en el fet que es tenyís el cabell de color platejat, un dels seus colors preferits, juntament amb el dorat, com queda reflectit a nombroses obres de l’artista, com ara A Gold Book, Car Crash, les versions repintades de Elvis o Gold Marylin.



















Warhol, a més, es caracteritzava pel fet que l’interessaven notablement els criteris de “quantitat i qualitat” referint-se tant a persones com a articles de la indústria del consum. D’entre una massa de fets trivials, Warhol escollia “lo típic”, el símbol de la època convertit en mite. Així, va crear diferents tipus de serigrafia sobre llenç: estrelles de cinema, com Marylin Monroe, Liz Taylor, Elvis Presley o Marlon Brando, entre d’altres; estrelles de l’art, com Mona Lisa, Robert Rauschenberg o el mateix Andy Warhol; estrelles de la política com Jackie Kennedy o Nelson Rockfeller; articles de consum, com conserves Campbell, Coca-cola o Pepsi Cola; monuments emblemàtics com l’Estàtua de la Llibertat o el Empire State Building; símbols, al qual hi podem englobar petons, flors o Happy; retrats per encàrrec; bitllets, on s’inclouen segells, bitllets de dòlars, etiquetes o marques d’articles; i fets polítics com la bomba atòmica o la Race Riot. Altres tipologies, potser menys esteses però també presents entre les seves serigrafies, com les informacions de premsa, els models de sentiments i normes de comportaments, o el món dels gàngsters.
































Després de la serigrafia, hem de destacar dos fases més en la pintura del màxim exponent del Pop Art. D’una banda, la transposició mecànica d’un original. L’exemple més clar és el Do-it-yourself, que simulen mètodes de reproducció mecànica i a les que Warhol posa color a però deixa inacabades, essent l’espectador el que ha d’acabar l’obra, seguint les seves indicacions numèriques. Malgrat el seu contingut banal, aquests quadres resulten ser innovadors dins del context de l’art ja que fins llavors no s’havia presenciat que una maqueta d’aquestes característiques fos considerada art. Aquests quadres són com una violació i una tutela estètica, com una repressió a la realitat.















D’altra banda, tot i que possiblement coneguem i relacionem a Warhol com un artista de la pintura i de la serigrafia, la faceta artística amb la que més gaudia el geni nord-americà era la cinematogràfica. La seva passió era observar tot allò que l’envoltava, fotografiar-ho i filmar-ho. Ja ho afirmava el mateix Warhol que en la seva faceta com a artista es mostrava amb una actitud “passiva”, no “creativa”, ja que sempre es movia al mateix nivell d’allò que observava.











Frases característiques de Warhol com “Tot és bonic”, “Tot és avorrit” o “Tot influeix sobre tot” són expressions banals que mostren com ell considerava el món com un lloc tòpic replet de repeticions, que reflectia constantment al seu treball. Finalment, adjuntem un vídeo on es realitza un recull de les seves principals obres.



BIBLIOGRAFIA

• GEIS, Patricia. Andy Warhol ¡Mira qué artista!. Barcelona: Combel, 2009.
  
• HONNEF, Klaus. Andy Warhol, 1928-1987: El Arte como negocio. Köln: Taschen Benedikt, 2000. 93 p.
  
• WARHOL, Andy. Popism: The Warhol Sixties. Madrid: Penguin, 2007.